No m’agraden els milhomes

A la meva classe de l’escola bressol hi ha, com a totes les classes del món, un nen que vol imposar-se sobre la resta. El típic fanfarró, xuleta i milhomes. Segur que ara tots vosaltres esteu recordant el nom d’un nen o nena d’aquests que vau patir al vostre col·legi. El de la meva classe es diu…millor no ho dic per si els seus pares llegeixen aquest diari. Doncs bé, aquest pinxo domina a la resta, vol que tothom estigui per ell i ser el protagonista de totes les activitats que es fan a la classe. I ho ha aconseguit amb tothom…menys amb mi. Jo sóc com aquella aldea gala irreductible. Amb mi ni ha pogut ni podrà perquè tinc el mateix geni i caràcter dels papàs. Ell ho intenta cada dia, però també cada dia s’emporta un grunyit, una bufada o, si aquell dia estic de mala lluna, un mastegot. La profe està encantada amb mi i li explica als papàs la meva resistència al petit dictador que tenim a l’escola. Com us podeu imaginar, als papàs els cau la bava amb aquestes històries.

Shhhhhhhhh…el meu primer secret

Només tinc 14 mesos i ja començo a amagar-li coses als papàs. El meu secret és que ja sé beure amb got i no necessito el bibe d’aigua. Els papàs no ho saben perquè només bec d’aquesta manera a l’escola bressol. A casa, em faig el suec i només bec amb el biberó de sempre. Així m’ho donen a la boca i no em canso. Potser penseu que tinc una mica de morro però, què voleu que us digui, m’agrada que els papàs em mimin. D’això de beure en got espero que triguin en assabentar-se i així continuaré vivint com un paixà. Encara que potser comencen a sospitar alguna cosa, perquè l’escola bressol els ha tornat el biberó que tenia allà amb el meu nom. Jo, com a tàctica de distracció i amb l’objectiu que els papàs no ho preguntin a la profe, ploro desconsoladament tots els matins quan em deixen. De moment, el meu secret encara ho continua sent.

Com tenir els morritos d’Angelina Jolie sense operar-se

M’han explicat que aquesta actriu (i moltes més) es gasten veritables fortunes en quiròfans, silicones i botox per tenir uns llavis ben inflats, com de ximpanzé.  Però hi ha una manera més econòmica, fàcil i ràpida d’aconseguir-ho. Només t’has de fotre de morros contra una tauleta de cafè mentre fas pràctiques de caminar. Quina trompada! Però si em vaig fer sang i tot als llavis! És la primera vegada, a part de les múltiples esgarrapades a la cara que m’he fet a la vida, que em surt sang. Va ser moooooolt escandalós i la mamà, que en tot moment va controlar la situació, es va tacar la seva immaculada camisa blanca que duia posada. Però al final era una ferideta de res a la part interior del llavi. Així no podré fardar amb les xurris de l’escola bressol…

Vampirs 0 – Miquelet 1

Fa uns dies us explicava que havia conegut unes vampiresses,  disfressades d’infermeres,  que em van xuclar sang amb l’excusa de fer-me un anàlisi. Doncs bé, ara us puc dir que no els ha servit de res, perquè els resultats diuen que estic sa com una rosa.  Bé, a part del meu seguit de malalties que he anat empalmant des de que vaig a l’escola bressol. Però com ara em nego a parlar de malalties, doncs puc dir amb molta alegria (la mateixa dels papàs, tiets, avis i amics) que els he guanyat:

Vampirs 0 – Miquel 1  Que n’aprenguin!!!! (com deia aquell tòtila).

Aquest és l’ultim post que escric sobre malalties

Quan no és un all, és una ceba. Quan no és una bronquitis, és una otitis. Ja n’estic fart d’enganxar una malaltia darrera una altra. Vaig acabar els antibiòtics fa 4 dies (literalment) i ja tinc una nova infecció: amígdales. Segurament no podré parar aquesta roda de malalties fins els 2 o 3 anys, com tothom els explica als pares, però si que deixaré d’escriure sobre elles. Em cansa, m’esgota, no m’agrada, em sembla repetitiu i sense interès pels meus fidels i estimats lectors. S’ha acabat. Prou. Finito. Sanseacabó. A partir d’avui en aquest bloc seré el marrec més sa del món i els virus no tindran més protagonisme en aquesta història. Segur que continuaran fent-me la punyeta, però jo no els faré cap publicitat. Dit això, me’n vaig al llit que em sembla que tinc febre.

 

Una de vampirs

Avui, per primera vegada a la vida, he conegut uns vampirs. Més ben dit, unes vampiresses. I anaven disfressades de infermeres i metgesses. Efectivament, avui m’han extret un munt de sang amb l’excusa d’un anàlisi. Bé, no us puc dir si era molta o poca perquè jo estava lluitant amb totes les meves forces per evitar la punxada vampírica. Em sembla que, a més del papà (un traïdor que s’ha aliat amb les senyores de la nit) hi havien 3 vampiresses dedicades a robar-me la meva estimada sang. La mamà, des de fora del box d’extracció, ja tenia a punt l’estaca de fusta, els alls, la creu i l’aigua beneïda per evitar la meva exanguinació, però tot ha anat massa ràpid perquè ho pogués evitar. Al final de tot, m’han extret 2 xeringues de sang sense que jo pogués fer-hi res.

14, com a les travesses

El meu 14é mesiversari es caracteritza per una tanda inacabable de malalties. Vaig començar amb una gastritis, continuar amb otitis, seguir amb faringitis i acabar amb bronquitis. O sigui, que he patit de tot aquest mes.  Com us imagineu, l’escola bressol en té bona part de la culpa.  Però per altra banda, ara m’encanta anar-hi. He fet amics, m’ho passo d’allò més bé i les profes li han dit als papàs que sóc el més simpàtic de l’escola. És probable que li diguin el mateix als altres pares, però en el meu cas es veritat!

Com ja és habitual, aquí us deixo una llista del que ja sé fer al meu 14è mesiversari:

• Menjo cereals, verdures, fruita, carn, pollastre, peix, sèmola, gall dindi, galetes, ou sencer, fideus, sopa, llegums, conill, espinacs i iogurt
• cada dia m’agrada més el peix sobre la carn.
• El petit Suisse ja no m’agrada. Bé, a l’escola en menjo, però a casa no.
• No camino, però em sembla que em queda poc per fer-ho, perquè m’aguanto dret i dono algunes passes agafat als papàs
• Començo a entendre el que està bé i el que no. O sigui, el que no els agrada que fagi als papàs.
• Manipulo objectes amb certa habilitat.
• M’encanta anar a l’escola bressol i em passo el dia rient.
• Aquest mes he patit otitis, faringitis i bronquitis.
• Ric a totes hores
• Segueixo imitant el que diuen els papàs…però ells segueixen sense entendre el meu llenguatge.

Pagar l’escola bressol i no assistir

Això de l’escola bressol és un negoci fantàstic. Pagues tots els mesos i la meitat de dies no assisteixes a classe. Ja sé que la culpa no és d’ells, sinó dels maleïts virus que et fan agafar gastroenteritis, bronquitis, conjuntivtis, faringitis i totes les malalties acabades en -itis que et puguis imaginar. I pels papàs la ruïna és doble, perquè han de pagar l’escola vagi o no vagi i a una cangur o cuidadora que estigui amb mi mentre ells van a treballar. Algun dia em cuiden els avis, però la resta PAM, tarifa doble. El pitjor de tot és veure la cara de desil·lusió dels papàs quan van a la pediatra creuant els dits perquè em doni l’alta i, mira tu per on, els diu que haig d’estar uns dies més a casa. Es com veure a l’equip de futbol rival que et marca el gol de la victòria a l’ultim minut del partit. I jo, mentrestant, vaig fent la meva perquè, us ho haig de dir, m’ho passo igual de bé a casa que a l’escola bressol.

 

Tinc una agenda més plena que el Ministre d’Afers Exteriors

Ja fa uns dies que us volia comentar que faig tot el dia a l’escola bressol. Els papàs ja van anar a la primera reunió de pares i van tornar al·lucinats del meu horari. Un dia normalet tinc sessió de música, jocs heurístics, gimnàstica, bits, classe d’hàbits, anglès, projectes, més bits, més música, lectura de contes. cançons…I a tot això hem de sumar el dinar, el pati, la migdiada i el berenar. Què us sembla? Vosaltres recordeu haver tingut mai una agenda tan plena? Si es que no tinc ni un minut per a mi, per les meves coses! I jo que pensava que a la guarderia s’anava exclusivament a jugar i a passar-s’ho bé. Ara només faltaria que ens posessin exàmens…

Això és un festival: ara bronquitis

Fa dues setmanes, quan la pediatra em va donar l’alta de l’otitis, va dir-li a la mamà que tornaríem a veure’ns en 15 dies. I, efectivament, la va encertar de ple. Ara la culpa la te una bronquitis. Des de que vaig a l’escola bressol ja he pillat otitis, gastroenteritis i bronquitis. I només porto un mes de carrera escolar. No vull ni imaginar els que ENS espera. I dic ENS en majúscula perquè jo ho passo malament amb les malalties ja que les pateixo en primera persona, però els papàs s’estan tornant bojos quadrant horaris per cuidar-me, dormint 3 hores al dia, despertant-se per la nit, patint amb els meus símptomes…L’escola bressol és un autèntic festival de virus i de malalties. Insisteixo en la meva idea de fumigar una vegada per setmana totes les instal·lacions infantils per reduir el cost sanitari del país. Això sí es una bona idea per estalviar en sanitat i no les retallades que estan implantant els nostres tant estimats com inútils polítics…