Diari d'un bebè

Primer tall de cabell

pildorasdecomunicacion — Fri, 20 Jan 2012 09:59:27 +0000

Em sento com Samsó. 17 mesos després…m’han tallat el cabell. En aquest mesos hi ha hagut controvèrsia sobre el tema. De fet, hi ha hagut dos bàndols. Per una part, els que no volien que em tallessin mai el cabell. Aquest bàndol estava integrat per la la mamà, el papà, l’abuelita, la profe de l’escola bressol i alguns amics. Per l’altra, els que volien que anés a la perruqueria com els iaios, tiets i alguns desconeguts que es fiquen on no els demanen. Però al final s’ha imposat el sentit comú, perquè el el serrell se’m ficava als ulls. Així que aquesta setmana m’han portat a la perruqueria infantil de l’Imaginarium i ZAS-ZAS m’han pelat els rínxols d’or. Però no us penseu que m’han deixat com si anés a la mili. Només m’han tallat les puntetes, encara que pel meu gust, han tallat massa. Encara mantinc el meu look grunge-surfero.

Vacances d’hivern: quin desastre!

pildorasdecomunicacion — Sun, 08 Jan 2012 20:06:02 +0000

Els papàs tenien el costum d’agafar-se la primera setmana de l’any per descansar de la feina i de tot l’enrenou dels nadals. Fins que vaig arribar jo. Primer en forma d’embrió i després en forma de bebè de només 4 mesos. Així que aquest any s’han fet els valents i em retomat la tradició tots tres viatjant fins a Toledo. Millor ens haguéssim quedat a casa. No perquè Toledo no sigui bonica, que ho és, sinó perquè el papà ha agafat una galipàndria nivell 38,5 i jo, que són un gran imitador, una de nivell 38,9. Les nits han estat glorioses, quixotesques diria jo ja que estàvem a Toledo, plenes de pujades de febre i atacs de tos. Ara ja hem tornat a casa, però encara estem fets pols. Si això són vacances, que les agafi un altre l’any que ve, perquè jo em quedo a casa veient la tele.

Avui faig 16…a tota pastilla

pildorasdecomunicacion — Fri, 16 Dec 2011 19:46:37 +0000

Ja sé que fa quasi un mes que gairebé no escric al meu diari, però el motiu és ben senzill: abans jo era un nen sedentari i estàtic. Ara camino. I molt. Així que enlloc de seure davant de l’ordinador a escriure un post de tant en tant, prefereixo sortir corrent per la casa o pel carrer a veure si els papàs poden seguir el meu ritme. De moment no aconsegueixo deixar-los enrere, però ja començo a veure la seva cara de cansament. Un dia d’aquest els agafarà la “pàjara” i a veure si m’atrapen. I això que encara no he après a córrer.

Com ja és habitual, aquí us deixo una llista de novetats d’aquest més

Camino sense caure…encara que sóc una mica inestable
Menjo peix, truita francesa i pernil tallat a bocins
Ara que menjo més sòlids, m’agraden menys els purés
He engreixat 500 gr en un mes (rècord mensual des de que vaig néixer)
Ja dono mostra del meu caràcter. I en tinc mooooooolt de caràcter
Porto 7 setmanes sense faltar a l’escola bressol (altre rècord)

Un sabó etern

pildorasdecomunicacion — Fri, 25 Nov 2011 19:15:58 +0000

Encara que sembli mentida aquest gel m’ha durat 15 mesos. Sí, us ho juro, ha donat per més de 400 banys. Ara no penseu que els papàs no em banyen cada dia o que no fan servir sabó, perquè el bany no se’l salten ni que els tallin el gas. De fet fa poc en van banyar un parell de dies escalfant l’aigua al microones per una fuita de gas al edifici on vivim, mentre ells es pelaven de fred dutxant-se amb l’aigua gelada. Doncs bé, aquest gel de Mustela (jo dic marques perquè em dóna la gana) és una passada. Sembla que no s’acabi mai. Els papàs estaven meravellats. De fet hi ha sospites que un d’ells l’omplia de Sanex per les nits, quan l’altre dormia, però no hi confirmació d’aquest fet. El cas és que aquesta setmana s’acabat l’ampolla i hem començat una altra. Potser m’arriba fins quan vagi a la universitat!

De “cuñao” a Bugs Bunny en un parell de dies

pildorasdecomunicacion — Sun, 20 Nov 2011 18:16:26 +0000

Al darrer post d’aquest diari us explicava l’aparició de la primera dent, que em donava un aspecte tipus cuñao. Ara, per sort només un parell de dies després, m’ha sortir la dent del costat amb el que m’he transformat en una mena de conillet Bugs Bunny. Potser vosaltres no veieu gaire diferència, però per a mi és important. Després de 15 mesos esperant les dents això de que vagin sortint simultàniament és un consol. Us imagineu una dent cada 15 mesos? Això significaria acabar la dentició completa exactament als 25 anys! Als papàs (i encara més als avis) els dóna un patatús…

Per celebrar els 15 mesos, la primera dent

pildorasdecomunicacion — Thu, 17 Nov 2011 15:08:04 +0000

Ahir, coincidint amb el meu 15é mesiversari, em va aparèixer la primera dent. Sí, ja sé que m’ho he pres amb moooooolta calma això de tenir dents però, com ja us imagineu, és un procés que jo no controlo. Us haig de confessar que és una sensació estranya això de tenir una cosa dura a la boca. La dent va aparèixer de sobte pel matí, i quan el papà va començar a donar-me l’esmorzar, el contacte de la cullera amb la dent em feia una mica de mal. I com és normal, vaig protestar escandalosament. Així que la tècnica ara per donar-me de menjar es esquivar la dent com podem. Altre aspecte important de la dentició es la meva imatge pública. No semblo el cuñao, però corro el risc d’acabar semblant-me, així que fins que no tingui les 20 peces dentals no penso somriure gaire. I finalment està el tema funcional de les dents: amb una sola encara no puc menjar entrecot, però suposo que és un primer pas.

15 mesos i més maco que mai

pildorasdecomunicacion — Wed, 16 Nov 2011 16:38:12 +0000

Avui faig 15 mesos i us volia ensenyar-vos com estic de maco amb una fotografia. Però els papàs, amb bon criteri, no volen que pengi la meva imatge a Internet. Diuen que el que es puja a Internet es queda allà per sempre. Però com no m’han prohibit els dibuixos, aquí us porto un retrat fet a llapis. M’agradaria dir que és meu, però encara no he aprés a dibuixar. Bé, el cert és que a l’escola sí que he dibuixat coses típiques de la meva edat: empremtes de mans i ratlles de tots colors. Si segueixo una progressió bona, potser algun dia podré penjar aquí el meu autoretrat.

Com ja és habitual, aquí us deixo una llista de novetats d’aquest més

Ara també menjo formatge i conill
M’agraden les infusions.
Sóc capaç de beure en got, si em dóna la gana.
Tinc gana a totes hores. Després de berenar m’agrada fer un segon berenar (iogurt, Pettit Suisse, formatge, etc)
Encara no camino, però penso que em queda poc perquè ja m’atreveixo a donar passos jo sol.
Començo a marcar el territori als papàs per veure fins on puc arribar. O sigui, que els prenc el pél.
Dormo bé però, per desesperació dels papàs, mai m’aixeco més tard de les 6:30 h.
Tinc mocs a totes hores.
Començo a ampliar el meu llenguatge. Encara és inintel·ligible però és més ampli.

Ara, també formatge en porcions

pildorasdecomunicacion — Tue, 15 Nov 2011 14:45:00 +0000

La meva gana quan surto de l’escola bressol és insaciable. Poc més d’una hora d’haver berenat torno a tenir fam. Un iogurt, un petit suisse, un tros de fruita…el que sigui per saciar-me. I l’altra dia, un dilluns després d’un cap de setmana que els papàs havien passat fora i que tenien la nevera buida, el papà va pensar en donar-me un formatge en porcions. Al principi me’l mirava amb desconfiança perquè jo aquella cosa blanca i sòlida no l’havia vist mai. Però després de tastar un bocinet, va caure tota la porció. En això segur que he sortit a la mare, que és una devoradora de tot tipus de formatge, mentre que el papà no ha tastat un formatge fins fa poc. i això que ja passa fa un temps dels 40!. De moment amb el parmesà, el maxec, el gorgonzzola o el roquefort no m’atreveixo…però tot arribarà.

Herbetes

pildorasdecomunicacion — Mon, 14 Nov 2011 10:42:37 +0000

Qui m’ho havia de dir que m’agradarien les infusions! Us explico com ha anat: aquest cap de setmana estava amb els papàs prenent un cafè (ells, no jo) quan una amiga de la mamà s’ha assegut amb nosaltres i ha demanat unes herbetes pel seu fill Guillem, que és 4 mesos més gran que jo. Sembla ser que les infusions, menys el té, són molt bones per l’estómac i la mamà ha decidit donar-me a provar la camamilla que estava prenent el Guillem. I, sorpresa, m’ha encantat! De fet, quan l’he tastat, he començat a demanar més amb totes les forces. El papà i la mamà em miraven amb els ull oberts com si fossin uns dibuixos de manga japonès; no s’ho podien creure. Total, que aquest diumenge m’he pres la meva primera infusió, això si, ben carregada de sucre, que jo sóc un nen molt dolç en tots els sentits.

These Boots Are Made for Walkin’

pildorasdecomunicacion — Sun, 13 Nov 2011 11:08:44 +0000

Encara no camino, però amb les noves botetes que m’ha regalat l’abuelita a Vinaròs ja faig alguns passets jo solet. Els papàs estaven una mica preocupats perquè amb 15 mesos encara no corria els 1.500 metres obstacles. Però com volien que ho fes si les sabates no em subjectaven fort els peus? Afortunadament la profe de l’escola bressol els hi va recomanar comprar-ne unes el divendres i el dissabte ja tenia les meves flamants botetes. Són unes Kickers xulíssimes (no sé si puc parlar aquí de publicitat, però com el bloc és meu faig el que em dóna la gana). I ha estat provar-me-les i ja em llenço a fer passos cap aquí o cap allà. De moment encara corro perill perquè sóc la inestabilitat en persona, però l’important és que he perdut la por a caminar. Si m’entreno, potser arribo a caminar en unes setmanes. Però jo no hi confiaria gaire, que a mi gatejar és el que més m’agrada.

Aquí us deixo la cançó que dóna títol a aquest post: